Infància i bilingüisme: reptes i beneficis de créixer entre dues llengües
Créixer en un entorn bilingüe, com el català i el castellà, és una experiència enriquidora per a nens i adolescents. Tot i això, també planteja desafiaments, especialment en el desenvolupament de la lectura i l’escriptura, que moltes vegades es confonen amb trastorns d’aprenentatge com la dislèxia o la disortografia.
Com afecta el bilingüisme al desenvolupament lingüístic i cognitiu
Els nens que adquireixen dues llengües al mateix temps solen mostrar diferències temporals en l’adquisició de vocabulari, gramàtica i pronunciació. Aquesta variabilitat és normal i reflecteix l’adaptació del cervell a dos sistemes lingüístics simultanis.
En l’àmbit de la lectura i l’escriptura, és habitual observar fenòmens com:
Interferència entre llengües: confondre regles ortogràfiques o estructures gramaticals.
Alternança de codis: barrejar paraules o expressions de les dues llengües en una mateixa frase.
Velocitat de lectura diferent en cada llengua, sense que això indiqui un dèficit real.
Mites comuns
Hi ha la creença que els nens bilingües “es confondran” o que el seu aprenentatge serà més lent. En realitat, el bilingüisme no provoca trastorns d’aprenentatge, tot i que pot donar la impressió de dificultats, especialment en l’escriptura. Per exemple, els errors ortogràfics que reflecteixen les regles de l’altra llengua no s’han d’interpretar automàticament com a dislèxia.
Com donar suport al desenvolupament equilibrat de les dues llengües
Per fomentar un aprenentatge sòlid i diferenciat de cada llengua, es recomana:
Exposició rica i equilibrada: oferir contextos diversos on s’utilitzin ambdues llengües de manera clara.
Lectura diària: llegir contes, llibres o textos en català i castellà per reforçar la comprensió i la consciència ortogràfica.
Activitats d’escriptura guiades: exercicis que destaquin les diferències entre llengües (per exemple, dictats o redaccions curtes).
Reforç positiu: celebrar els èxits en cada llengua i normalitzar els errors d’interferència com a part de l’aprenentatge.
Rol de l’entorn familiar i educatiu
L’entorn juga un paper fonamental:
Família: parlar de manera coherent en cada llengua, llegir junts i comentar els textos.
Escola: oferir suport individualitzat, aclarir confusions entre llengües i no etiquetar prematurament errors com a trastorn.
Professionals: psicopedagogs i logopedes poden guiar l’avaluació i diferenciar entre interferència lingüística i trastorn d’aprenentatge real, evitant diagnòstics erronis.
Créixer bilingüe és un repte i una oportunitat. Amb l’orientació adequada, els nens no només desenvolupen competència en dues llengües, sinó també habilitats cognitives i metalingüístiques que els acompanyaran tota la vida. Reconèixer les diferències entre interferència lingüística i dificultats reals en lectura i escriptura és clau per donar suport al seu aprenentatge de manera efectiva i positiva.